divendres, 29 de juny del 2012
EIXAMPLE : (Pla Cerdà, la rajoleta, modernisme arquitectònic)
Pla Cerdà:
Projecte de l'enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà (1815-1876) per a la reforma i l'eixample de Barcelona. Va ser aprovat pel Ministeri de Foment el 1859, malgrat que l'Ajuntament de la ciutat havia convocat un concurs de projectes que va guanyar l'arquitecte Antoni Rovira i Tries.
El pla Cerdà de reforma i eixample de la ciutat es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitària. Proposava un Eixample que arribés a Montjuïc i el riu Besòs, seguint un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanístics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanización.
Proper als corrents progressistes i republicans, Cerdà arribaria a ser diputat a les Corts. Estava influït pel socialisme utòpic. Per això va escriure el 1856 la seva Monografia Estadística de la clase obrera en Barcelona en 1856. Per compensar la insalubre situació del proletariat, el pla Cerdà proposava edificis d'una alçada màxima de 16 metres, assegurant així l'aire i el sol per a tots els pisos. Si hi afegim els arbres dels carrers, places i interiors de les illes, Barcelona hauria semblat una ciutat-jardí.
La polèmica que va significar l'aprovació del pla Cerdà va enfrontar el govern i l'ajuntament. Finalment, moltes de les seves idees, de fet, no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
Esplugues està molt relacionat amb l’arquitectura modernista. Per decorar algunes cases de Barcelona, antigament necessitaven rajoles que estaven fetes a la Rajoleta, què es una antiga fàbrica propera a la Mallola. El nom comercial de la fàbrica es Pujol i Bausis y el nom popular La Rajoleta. Es va ignagurar a l’any 1858 i es va tancar al 1960. Uns dels arquitectes modernistes que la van utilitzar van ser: Graudi, Domenech y Montaner, Puig y Cadafalch…
L'àrea aproximada del trapezi format per diagonal, Paseig de Gràcia, Paseig de Sant Joan i Gran Via és de 800.000m2 i el seu perímetre 3.500m.
Arquitectura modernista:
-elements estructurals i ornamentals inspirats en elements vegetals de tipus orgànic: formes arrodonides, entrellaçats (arabescos)
-Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que són llaurades artísticament i contenen motius inspirats en la Naturalesa.
ocupació de nous materials constructius: ferro (recuperació de treballs de forja artística); i materials que ja estaven en desús: maó, rajoles;
-arquitectura simbòlica, suggeridora, embellida, que desperta els sentits
Els arquitectes més importants van ser Aubrey Beardsley, Antoni Gaudí, Josep Puig, Kolo Moser, Lluís Domènech i Montaner, Victor Horta, , Josef Hoffman...
EIXAMPLE: (Illa de la Discòrdia-Passatge Premanyer)
Estem al Passeig de Gràcia, concretament entre el carrer Aragó i Consell de Cent. En la illa en la que estem, la Illa de la Discòrdia hi han tres edificis modernistes: la Casa Lleó i Morera de Lluís Domènech i Montaner; la casa Atmetller , obra de Josepa Puig i Cadafalch i d'inspiració gòtica i finalment la Casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí que es destaca pel seu disseny avantguardista i personal. Tres estils diferents paret amb paret.
 |
| Casa Lleó i Morera |
 |
| Casa Batlló |
 |
| Casa Atmetller |
Aquesta illa s'anomena així perquè els tres arquitectes volien demostrar que la seva obra era millor que les altres.
La casa Atmetller es va construir l'any 1898, la Casa Lleó i Morera es va realitzar entre els anys 1902 i 1905 i la ultima de les cases, la Casa Batlló que va ser construïda entre els anys 1904 i 1906.
Les façanes de les cases de la Illa de la Discòrdia son d'estil modernista, i estan molt diferenciades de les altres façanes, perquè tan la casa Batlló la casa Atmetller i la casa Lleó i Morera estan molt decorades i amb bastants colors i son colors que destaquen.
Ens vam fixar en el animal que hi havia representat en la façana de la casa Batllo, hi havia un drac, desprès ens vam fixar en la façana de la casa Atmetller on hi havia representats Sant Jordi i una figura que representa als herois de la mitologia grega "matadors de dracs"
Desprès de contemplar les façanes de les tres cases vam anar en carrer Pau Claris, vam seguir recte fins arribar al carrer Diputació, quan ja ens trobàbem en aquest carrer vam buscar el passatge Premanyer, vam veure una porta gran descoberta, no com les portes típiques per entrar en un edifici era mes gran, vam entrar i ens vam trobar en el passatge Premanyer.
Hi havien unes casetes petites i quadrades eren d'estil anglés amb colors clars, patis davanters i poques reixes.
EIXAMPLE: (Casa de les Punxes i Casa del Baró de Quadres)
Vam travessar el passatge Premanyer i quant sortíem pel carrer Roger de Llúria, el vam travessar i vam buscar una entrada que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases de l’Eixample. La construcció que hi ha dins de la illa es diu Torre de les Aigües, va ser construïda l’any 1870, la funció de la torre de les aigües era subministrar aigua als primers edificis de l’Eixample, mitjançant un sistema d’aprofitament d’aigües de subsòl.
Nosaltres creiem que les condicions de vida a les cases de l’interior de les illes es millor que no les de l’exterior, ja que no escoltes el soroll de fora, i al tenir un pati interior amb jardins i parcs, dons tens millors vistes.
Nosaltres creiem que les condicions de vida a les cases de l’interior de les illes es millor que no les de l’exterior, ja que no escoltes el soroll de fora, i al tenir un pati interior amb jardins i parcs, dons tens millors vistes.
Pujant pel carrer Roger de Llúria, ens anàvem fixat en les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per l’estil modernista. Vam fer una fotografia a una de les façanes que ens va cridar més l’atenció.
En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció. Vam entrar al claustre pel carrer de Llúria i en els planells informatius vam trobar la seva història; la seva situació primitiva es l’actual carrer de Jonqueres, va ser traslladada al Segle XIII. L a van traslladar quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van declarar la demolició del monestir.
En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció. Vam entrar al claustre pel carrer de Llúria i en els planells informatius vam trobar la seva història; la seva situació primitiva es l’actual carrer de Jonqueres, va ser traslladada al Segle XIII. L a van traslladar quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van declarar la demolició del monestir.
Anant pel carrer València i girant cap al carrer Bruc, al xamfrà d’aquests carrers hi havia un edifici molt curiós. Era el conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Vam pujar pel carrer Bruc fins a la Diagonal, i vam veure la Casa de les Punxes, va ser dissenyada per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Una de les característiques principals d’aquest edifici són les seves sis torres, les quals tenen una forma cònica d’agulles, el que li va donar el nom popular, Casa de les Punxes.
Seguíem per la Diagonal i quan vam arribar al carrer Pau Claris, vam entrar a la casa del baró de quadres. La seva funció, actualment, es fer relacions espanyoles amb els països asiàtics, i a una planta també n’hi ha una biblioteca. Vam sortir per la porta que dóna al carrer Rosselló des del qual tornàvem al Passeig de Gràcia, baixem una mica i ens travàvem amb la Pedrera.
Seguíem per la Diagonal i quan vam arribar al carrer Pau Claris, vam entrar a la casa del baró de quadres. La seva funció, actualment, es fer relacions espanyoles amb els països asiàtics, i a una planta també n’hi ha una biblioteca. Vam sortir per la porta que dóna al carrer Rosselló des del qual tornàvem al Passeig de Gràcia, baixem una mica i ens travàvem amb la Pedrera.
 |
| Casa del Baró de Quadres |
 |
| Casa de les Punxes |
EIXAMPLE: La Pedrera i la Sagrada Familia.
La Pedrera:
Hem visitat la Pedrera i la Sagrada família. La pedrera va ser construïda per l’arquitecte Antoni Gaudí. Era conscient des de molt jove del seu paper de geni de l’art. Sabia que les seves idees no eren una repetició o la mera continuïtat d’allò que els arquitectes havien fet al llarg dels segles fins aleshores. L’aturava, però, haver de ser el primer de la història en posar-les en pràctica. Ell havia estudiat i descobert les lleis geomètriques i constructives de la Natura l’obra mestra del Creador, i volia realitzar el seu art amb aquestos mateixos models; és a dir, no copiant la Creació, sinó prosseguint-la, cooperant amb el Creador. És el que deia: «L’originalitat consisteix a tornar a l’origen». Unes de les obres més important que Gaudí va fer, va ser la Sagrada Família que hi va durar-hi en construir-la 43 anys, després va fer-hi moltes més com per exemple el Parc Güell, La Pedrera, La Casa Batlló...
La Pedrera no es el seu nom en realitat, es diu La Casa Milà on hi vivien una família a part d’altres. La Pedrera té a veure amb formes de la natura, per exemple les baranes tenen a veure una mica a algues o alguna cosa semblant. L’exterior de la casa te una forma ondulada.
La Sagrada Família:
La sagrada Família, es una església monumental es va començar a fer el 19 de març de 1882 el projecta era de l'arquitecta Francisco de Paula del Villar. Al 1883 era l'encaregat Gaudí fins al dia de la seva mort el 1929. Alguns arquitectes la intentat acabar seguint la idea de Gaudí. La Sagrada Família esta al centre de Barcelona, la Sagrada família es una de l'esglesies més visitades en la ciutat, es un temple expiatori vol dir que es podia construir gracies als donatius que donava la gent. Gaudí va dir: "El temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans Déu i en voluntat del poble. Les façanes s'anomenen la façana del Naixement i la façana de la Passió, en la façana del Naixement es representa joiós naixement de Jesús i la façana de la Passió va projectar aquesta façana durant una convalèscencia per unes febres de Malta en Puigcerdà.
El arquitecta actual de la Sagrada Família es Jordi Bonet.
Els càlculs de Gaudí va considerar la maqueta invertida de cordills de l'església de la Colònia Güell com una experiència prèvia imprescindible en l'evolució cap a la concepció estructural del projecte del Temple Expiatori de la Sagrada Família, síntesi de l'estructura i la forma.
El càlcul gràfic de Gaudí per a les naus del temple el va exposar amb tot detall Domènec Sugrañes en una conferència a l'Associació d'Arquitectes, que va quedar recollida en els seus anuaris (1923). Hi exposà l'estratègia de cubicar cada part de la coberta i voltes i buscar-ne el pes i el centre de gravetat, i d'inclinar les columnes per anar a buscar la càrrega d'aquells punts concrets.
Actualment han estat els arquitectes Carles Buxadé, Joan Margarit i Josep Gómez els qui han calculat les naus del temple utilitzant programes informàtics i d'acord amb les normatives i els requeriments actuals.
El càlcul gràfic de Gaudí per a les naus del temple el va exposar amb tot detall Domènec Sugrañes en una conferència a l'Associació d'Arquitectes, que va quedar recollida en els seus anuaris (1923). Hi exposà l'estratègia de cubicar cada part de la coberta i voltes i buscar-ne el pes i el centre de gravetat, i d'inclinar les columnes per anar a buscar la càrrega d'aquells punts concrets.
Actualment han estat els arquitectes Carles Buxadé, Joan Margarit i Josep Gómez els qui han calculat les naus del temple utilitzant programes informàtics i d'acord amb les normatives i els requeriments actuals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)