Vam travessar el passatge Premanyer i quant sortíem pel carrer Roger de Llúria, el vam travessar i vam buscar una entrada que ens permetia visitar l’interior d’una illa de cases de l’Eixample. La construcció que hi ha dins de la illa es diu Torre de les Aigües, va ser construïda l’any 1870, la funció de la torre de les aigües era subministrar aigua als primers edificis de l’Eixample, mitjançant un sistema d’aprofitament d’aigües de subsòl.
Nosaltres creiem que les condicions de vida a les cases de l’interior de les illes es millor que no les de l’exterior, ja que no escoltes el soroll de fora, i al tenir un pati interior amb jardins i parcs, dons tens millors vistes.
Nosaltres creiem que les condicions de vida a les cases de l’interior de les illes es millor que no les de l’exterior, ja que no escoltes el soroll de fora, i al tenir un pati interior amb jardins i parcs, dons tens millors vistes.
Pujant pel carrer Roger de Llúria, ens anàvem fixat en les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per l’estil modernista. Vam fer una fotografia a una de les façanes que ens va cridar més l’atenció.
En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció. Vam entrar al claustre pel carrer de Llúria i en els planells informatius vam trobar la seva història; la seva situació primitiva es l’actual carrer de Jonqueres, va ser traslladada al Segle XIII. L a van traslladar quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van declarar la demolició del monestir.
En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció. Vam entrar al claustre pel carrer de Llúria i en els planells informatius vam trobar la seva història; la seva situació primitiva es l’actual carrer de Jonqueres, va ser traslladada al Segle XIII. L a van traslladar quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van declarar la demolició del monestir.
Anant pel carrer València i girant cap al carrer Bruc, al xamfrà d’aquests carrers hi havia un edifici molt curiós. Era el conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Vam pujar pel carrer Bruc fins a la Diagonal, i vam veure la Casa de les Punxes, va ser dissenyada per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Una de les característiques principals d’aquest edifici són les seves sis torres, les quals tenen una forma cònica d’agulles, el que li va donar el nom popular, Casa de les Punxes.
Seguíem per la Diagonal i quan vam arribar al carrer Pau Claris, vam entrar a la casa del baró de quadres. La seva funció, actualment, es fer relacions espanyoles amb els països asiàtics, i a una planta també n’hi ha una biblioteca. Vam sortir per la porta que dóna al carrer Rosselló des del qual tornàvem al Passeig de Gràcia, baixem una mica i ens travàvem amb la Pedrera.
Seguíem per la Diagonal i quan vam arribar al carrer Pau Claris, vam entrar a la casa del baró de quadres. La seva funció, actualment, es fer relacions espanyoles amb els països asiàtics, i a una planta també n’hi ha una biblioteca. Vam sortir per la porta que dóna al carrer Rosselló des del qual tornàvem al Passeig de Gràcia, baixem una mica i ens travàvem amb la Pedrera.
 |
| Casa del Baró de Quadres |
 |
| Casa de les Punxes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada